La majoria dels casos és complicat de provar, ja que l’assetjador sol realitzar la seva conducta sense deixar rastre, aparentant normalitat i sense posar res per escrit.
Per tant i segons l’escenari que tinguem, tota informació serà vital per valorar i assessorar quines passes s’han de seguir per identificar la diferència entre un conflicte interpersonal passatger i localitzat en un moment concret (freqüent en les relacions humanes) d’un assetjament psicològic o sexual.
Haurem d’examinar cada cas individualment. Amb això podrem detectar entre denúncia real o denúncia inventada, o diferenciar entre el que és assetjament o una mala relació laboral.
No obstant això, els mitjans de prova que es podrien utilitzar són els següents:
- Correus electrònics que continguin amenaces, injúries o burles, per exemple.
- Testimonis que hagin presenciat la situació d’assetjament, companys de la víctima d’assetjament.
- Testimoni de l’assetjat.
- Fotografies.
- Converses de WhatsApp per exemple sempre que hi hagi prova pericial que acrediti la seva veracitat perquè puguin ser admeses.
- Missatges en xarxes socials com Facebook , Twitter o Instagram .
- Situacions de baixa d’incapacitat temporal prèvies.
- Enregistraments de converses entre assetjador i assetjat.
- Informe pericial mèdic o psicològic relatiu a l’estat psicològic del treballador assetjat on es detallin les conseqüències de l’assetjament: depressió, ansietat i estrès, entre d’altres.
- Actes de la Inspecció de treball.
