Trencar amb el pacte de no competència

CLÀUSULA /PACTE DE NO COMPETÈNCIA

Estem cansats que després d’haver redactat uns pactes específics amb la persona treballadora per garantir que no vagi a la competència un cop extingit el contracte, a la pràctica, acabin sent ineficaços. Moltes vegades queda en paper mullat  i no poden arribar a aplicar-se.

 

Ens sembla molt interessant la recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid de 25 d’abril de 2022 (dictada en recurs de suplicació 925/21) que introdueix una novetat important referida a la possibilitat d’establir una opció a exercitar en el moment de l’extinció del contracte que serà la que determini si entra en vigor o no un pacte de no competència.

 

Aquesta possibilitat és vàlida i que no implica que sigui abusiva. Això significa que, si contractem una persona treballadora i per la seva especial prestació de serveis establim un PACTE DE NO COMPETÈNCIA, què passa si arribat el moment d’extingir el contracte L’EMPRESA DECIDEIX QUE JA NO HI TÉ INTERÈS I, PER TANT, NO VOL PAGAR-LI LA INDEMNITZACIÓ A LA PERSONA TREBALLADORA?, és possible?

Creiem que la sentència introdueix la possibilitat d’establir una opció a exercitar en el moment de l’extinció que serà la que determini si entra en vigor o no un pacte de no competència. Que aquesta possibilitat és vàlida i que no resulta abusiva en els termes en què estava la sotmesa a debat.

 

Raonaments:

• Qualificar la clàusula no com una obligació contractual que unilateralment deixa de complir-se, sinó com l’exercici d’una opció contractual. Opció, que en executar-se, “… compleix – i no incompleix- l’obligació pactada…”. És cert que si ambdues parts (recordeu) el que s’atorguen és una opció en un determinat sentit, exercitar-la (optar per) no pot ser un incompliment del contracte sinó complir el que s’hi ha pactat. El vell aforisme de “pacta sunt servanda”.

 

• El moment idoni és el de la fi del contracte, ja que és llavors on, com diu la sentència “… es pot valorar amb exactitud el perjudici mercantil que l’activitat posterior del directiu pot originar atesa l’experiència funcional adquirida…”. És on una empresa pot entendre que no l’afecta, pels motius que entengui, la competència del directiu i que vol renunciar a l’aplicació de la no competència.

 

• Interessant és també la idea que exposa de la necessitat d’estudiar si és un pacte abusiu (fre a l’article 1.255 del Codi Civil) perquè entén, com ha raonat en declarar vàlida l’opció que no ha sorgit un “…”dret” a incomplir o deixar sense efecte una obligació pactada… “, si no que caldrà dilucidar si establir aquesta opció resulta abusiu. I la conclusió és que no pel curt del seu exercici (simultani a l’extinció) i perquè va ser el treballador qui va intentar convertir el pacte de no competència en una altra cosa.

 

 

 

Sempre assessorem amb la toga posada.

Continuarem sent diferents.