Alerta per vent, pluges i neu intensa: quedar-se a casa no és “dia lliure”
Els episodis de vent extrem i risc climàtic tornen a posar a prova la capacitat d’organització de moltes empreses. Convé dir-ho sense embuts: la llei protegeix les persones treballadores, sí, però no converteix aquestes situacions en dies lliures ni legitima la paralització de l’activitat quan existeixen alternatives organitzatives viables.
La normativa és clara. El Reial decret llei 8/2024, que modifica l’article 37.3 g) de l’Estatut dels Treballadors, introdueix el permís retribuït de fins a quatre dies quan les autoritats competents impedeixen o desaconsellen acudir al centre de treball per motius de seguretat.
Però aquí el matís és essencial: si les funcions es poden fer des de casa i l’empresa habilita el treball remot, no estem davant d’un “permís per no treballar”, sinó davant d’una obligació de teletreballar. Dit sense embuts: la plantilla no pot estar a casa “sense fer res” si pot prestar serveis en remot.
Es pot sancionar una persona treballadora?
Cal separar amb precisió què és impossibilitat real i què és incompliment:
- Si la persona treballadora no pot acudir per causes objectives de mobilitat o seguretat (restriccions, talls, Es-Alert, suspensió del transport, etc.), no escau sanció.
- Però si la persona pot teletreballar, l’empresa ho organitza, dona instruccions i facilita mitjans, i tot i així decideix no treballar, l’empresa pot actuar (exigir disponibilitat, seguiment de tasques i, si hi ha desobediència, aplicar el règim disciplinari), perquè no estem davant d’un permís, sinó davant d’un incompliment d’obligacions laborals.
La llei protegeix la seguretat. No protegeix la manca de compromís ni l’oportunisme.
Comunicació mínima exigible
En aquest context, hi ha un punt pràctic que les empreses haurien de fixar per escrit: la persona treballadora ha d’avisar l’empresa (per WhatsApp o correu electrònic, deixant constància) i aportar informació oficial que justifiqui la impossibilitat d’acudir al centre (comunicat de l’autoritat competent, restriccions de mobilitat, incidències de transport, avís Es-Alert, etc.). L’empresa no pot gestionar a cegues, i la prevenció no pot convertir-se en un “jo em quedo a casa i ja està”.
En emergències, la clau no és triar entre “seguretat” o “empresa”: la clau és gestionar amb criteri. Permís quan hi ha impossibilitat real. Teletreball quan és viable. I tolerància zero amb la confusió interessada. Perquè si normalitzem que una alerta equival a parar, el següent risc no serà el vent: serà la fragilitat del negoci.
Sempre assessorem amb la toga posada.
Continuarem sent diferents.
