La “revisió de les bosses” a les persones treballadores com a mesura de control per part de les empreses ha evolucionat amb el temps. Afortunadament en l’actualitat, només poden realitzar-se registres sobre la persona treballadora, en les seves taquilles i efectes particulars, quan siguin necessaris per a la protecció del patrimoni empresarial i de les altres persones treballadores de l’empresa, es realitzi dins el centre de treball, en hores de treball i estigui present un representat de les persones treballadores.
Però estem en ple segle XXI i la utilització de dispositius digitals han passat a ser eines imprescindibles que han canviat radicalment la nostra manera de viure. Moltes aplicacions s’utilitzen per viatjar, comprar, controlar la nostra dieta, desplaçar-nos, veure pel·lícules o vídeos, transaccions electròniques, control parental, correu, missatgeria, etc. i tot això ha provocat un canvi profund en la forma de treballar sent instruments vitals en la majoria dels llocs de treball. Així els ordinadors, tauletes, telefonia mòbil, internet, etc. han revolucionat la forma de control que sobre l’ús indegut d’això puguin fer les persones treballadores i fa que cada vegada sigui més necessari que les empreses sàpiguen quin protocol aplicar per aconseguir que es faci l’ús professional adequat.
En qualsevol cas, és una eina de dos talls perquè, encara que tots coincidim que ha facilitat i de quina manera, la rapidesa i immediatesa de les comunicacions i simplificat molts tràmits, també ha provocat que en molts casos es desviï el seu ús per a fins particulars, especialment quan estem parlant de teletreball o comercials sense control presencial.
Què pot fer l’empresa perquè la persona treballadora desenvolupi correctament la seva feina? Per que la mesura de control que es pretengui implantar passa perquè es compleixin una sèrie de garanties com la d’haver informat prèviament a la persona treballadora i, a més, ha d’haver-li advertit que l’ús d’aquesta tecnologia està limitada a fins professional.
En cas contrari, s’entendrà que s’està davant d’una intrusió que atempta contra la intimitat d’aquesta.
Hem de saber que la persona treballadora té dret a la intimitat en l’ús dels dispositius digitals posats a la seva disposició per l’empresari, a la desconnexió digital i a la intimitat enfront de l’ús de dispositius de videovigilància i geo-localització en els termes que estableix la legislació sobre protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.
Llavors com ho fem?
L’empresa ha d’establir criteris d’utilització, accés i garanties per preservar la intimitat alhora que les persones treballadores han de ser informades prèviament, determinant quan serà d’ús privat, en el seu cas.
Per això quan hi ha una prohibició expressa i vàlida de l’ús personal i no hi ha expectativa raonable d’intimitat, és lícit provar la desobediència a través del monitorització de l’ordinador de la persona treballadora.
Hi ha una forma d’establir mesures de vigilància. Com saber si ho fem correctament? En aquest sentit és aplicable el denominat test Barbulescu. Contestant a 6 senzilles preguntes sabrem si estem en disposició d’accedir als dispositius digitals:
- L’empleat ha estat informat de la possibilitat que l’empresari prengui mesures per supervisar la seva correspondència i altres comunicacions, i de l’aplicació d’aquestes mesures?
- Quin va ser l’abast de la supervisió realitzada i el grau d’intrusió en la vida privada de l’empleat?
- L’ocupador ha presentat arguments legítims per justificar la vigilància de les comunicacions i l’accés al seu contingut?
- Hauria estat possible establir un sistema de vigilància basat en mitjans i mesures menys intrusius que l’accés directe a el contingut de comunicacions de l’empleat?
- Quines van ser les conseqüències de la supervisió per a l’empleat afectat? De quina manera va utilitzar l’empresari els resultats de la mesura de vigilància, concretament si els resultats es van utilitzar per assolir l’objectiu declarat de la mesura?
- A l’empleat se li van oferir garanties adequades, particularment quan les mesures de supervisió de l’ocupador tenien caràcter intrusiu?
Aquestes serien unes possibles pautes a seguir. Et podem ajudar a planificar les garanties necessàries en el control d’aquestes situacions. Redactar els protocols d’actuació necessaris, en cada cas concret.
Sempre assessorem amb la toga posada.
Continuarem sent diferents.
