L’EQUIPARACIÓ SALARIAL DE LA DONA PER TRENCAR EL SOSTRE DE VIDRE
Efectes del RD 902/2020 en vigor 14/04/21 AUDITORIA I REGISTRE SALARIAL.
L’esquerda salarial per raó de sexe és encara una realitat persistent en l’actualitat.
Segons les últimes dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), aquesta esquerda, per còmput anual, arriba al 21,4% l’any 2020 i s’incrementa amb l’edat. Entre les persones treballadores de 25 a 34 anys, l’esquerda salarial entre dones i homes és de 4,6% i arriba a incrementar-se amb el pas dels anys. En el tram d’edat de 55 a 64 anys, l’esquerda salarial entre dones i homes és del 18,2% i arribant al seu punt més elevat a partir dels 65 anys, quan l’esquerda salarial entre dones i homes és del 34, 3%.
La parcialitat, temporalitat, precarietat més gran i la discontinuïtat en les carreres professionals de les dones, són el resultat d’una inexistent corresponsabilitat real, que té per efecte la minva en els salaris i retribucions i, a mitjà i llarg termini, una major pobresa en les seves futures pensions.
El Reial Decret 902/2020, de 13 d’octubre, d’igualtat retributiva entre dones i homes, ha arribat en el pitjor moment, en plena onada de COVID, i hauran de passar molts anys per veure la repercussió que aquesta normativa comporta en la pràctica real.
D’una lectura ràpida, queda clara l’obligació de totes les empreses de tenir un registre retributiu de tota la seva plantilla, inclòs el personal directiu i els alts càrrecs.
Una altra cosa, és que s’estendrà de manera notòria la possibilitat d’accés directe per part dels treballadors al registre salarial, quan no hi hagi representació legal de treballadors. I és aquí on es produirà el xoc de trens doncs aquesta facultat, no comporta deure de confidencialitat, a l’hora que serà fàcil, en empreses petites, esbrinar les remuneracions de companys.
Com advocats laboralistes Barcelona, hem volgut esbrinar com ha estat l’evolució laboral de la dona a Espanya i hem constatat que 80 anys enrere, el paper de la dona en el món laboral era nul. I la informació obtinguda no ha deixat de sorprendre’ns.
A principis de segle XX, comencen a publicar-se les primeres normes en què es limitava el treball nocturn a la indústria tèxtil de les dones casades i vídues o es condicionava la capacitat de la dona casada a l’autorització marital i la validesa del pagament fet a la dona si no s’hi oposava el marit, així com l’exercici del comerç per la dona amb aprenents subjecte al permís del marit.
A la II República, la dona va recuperar el seu dret a treballar en l’eliminar-se l’autorització del marit ja que tant en la Constitució de 1931 com la Llei de contracte de treball del mateix any reconeixien admissió a ocupacions i càrrecs públics sense distinció de sexes i l’únic límit per treballar era l’edat, no el gènere ni l’estat civil.
La legislació posterior, “Fuero del Trabajo” de 1938, anticipava la prohibició de la feina nocturna de les dones i dels nens i l’alliberament de la dona casada del taller i de la fàbrica. La dona, en aquesta època, queda relegada a la feina domèstica i a l’atenció de la família, limitant-se la seva capacitat per treballar a l’autorització marital i per tant restringint la igualtat de la dona novament.
A nivell europeu el dret a la igualtat de retribució entre dones i homes per una mateixa feina o una feina d’igual valor, és un principi fundacional de la Unió Europea consagrat en el Tractat de Roma de 1957. Més endavant, el requisit de garantir la igualtat de retribució, va quedar plasmat en l’article 157 de el Tractat de Funcionament de la Unió Europea i en la Directiva relativa el principi d’igualtat d’oportunitats i d’igualtat de tracte, entre homes i dones en assumptes d’ocupació i feina.
El 1966, es va admetre l’accés de la dona a la carrera judicial i fiscal. Els advocats laboralistes o de qualsevol altra branca, podien accedir per fi a les oposicions.
El 1972 l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 1975 com a any Internacional de la Dona i aquest mateix any, es va decidir el dia 8 març com el Dia Internacional de la Dona.
Finalment, és en 1976 quan es va reconèixer la plena capacitat d’obrar per a celebrar contractes de treball als 18 anys a l’home i la dona.
L’Estatut dels Treballadors de 1980 és la norma legal que va desenvolupar la Constitució espanyola de 1978, reconeixent com a dret bàsic, la no discriminació en l’ocupació o un cop emprat per raó de sexe i estat civil, la nul·litat de clàusules i decisions empresarials discriminatòries, la igualtat en la retribució i en definitiva, un pas gegant per a la dona.
Van haver de passar 27 anys fins la publicació de la Llei Orgànica 3/2007, d’igualtat efectiva, va avançar amb els plans d’igualtat entre dones i homes.
La Comissió Europea va recomanar el 2014 als Estats Membres la introducció de mesures que garantissin que els ocupadors de al menys 50 treballadors, informessin periòdicament als mateixos, als seus representants i als interlocutors socials, de la remuneració mitjana per categoria de treballador o lloc , desglossada per sexes.
Acceptant el repte, El Reial Decret-Llei 6/2019, de l’1 de març 2019, de mesures urgents per la garantia d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en l’ocupació i la feina, va introduir en l’innovador apartat 2 de l’article 28 de l’Estatut dels Treballadors, l’obligació empresarial de portar un registre amb els valors mitjans dels salaris, els complements salarials i les percepcions extrasalarials, desagregades per sexe i distribuïts per grups professionals, categories professionals o llocs de treball iguals o d’igual valor.
Recentment s’han publicat els Reials Decrets de 13 d’octubre (BOE de 14 d’octubre) nombres 901/2020 i 902/2020, que regulen, respectivament, els plans d’igualtat i el seu registre, i les auditories salarials i el seu registre.
La normativa entrarà en vigor als sis mesos de la publicació en el «Butlletí Oficial de l’Estat», és a dir el 14/04/2021. No obstant, es fixa una aplicació gradual de les obligacions sobre auditories i registres retributius a les empreses de cinquanta o més treballadors:
| Obligació d’auditories i registres retributius | Número de persones treballadores en l’empresa |
| FINS 06/03/2020 | Empreses de més de 250 persones treballadores. |
| A PARTIR DEL 07/03/2020 | Empreses d’entre 151 a 250 persones treballadores |
| A PARTIR DEL 07/03/2021 | Empreses d’entre 101 a 150 persones treballadores |
| A PARTIR DEL 07/03/2022 | Empreses d’entre 50 a 100 persones treballadores |
El nostre despatx d’advocats laboralistes Terrassa, seguirà de ben a prop l’evolució de la normativa referent a la igualtat de la dona. Hem d’estar molt atents al seu compliment per no incórrer en il·legalitats, però alhora que no sigui una “carta oberta” a tota la plantilla i, sobretot, per evitar actuacions inspectores, que n’hi hauran.
Queda molt camí per recórrer encara. T’ajudarem a construir-lo.
Continuarem sent diferents
Sempre assessorem amb la toga posada
Textos
