A qui beneficia realment l’última pujada del SMI?

Aquest passat 10 de febrer, es va celebrar el Consell de Ministres en el qual es va aprovar la pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI). Aquest increment salarial suposa un augment del 4,4% respecte a l’anterior.

Aquest succés dona un gir radical a partir de l’any 2019, on podem observar un increment molt notori: l’SMI va passar de ser 735 euros a 900 euros, situant-se 50 euros per damunt a l’any 2020. En 2021 aquesta xifra es va actualitzar fins als 965 euros, arrodonint-se un any més tard fins als 1.000 euros. En 2023 l’SMI es va tornar a actualitzar fins als 1.080 euros i l’any passat va aconseguir els 1.134 euros. Enguany se situa en la quantitat de 1.184 euros.

Quant a l’impacte fiscal, aquesta modificació del SMI resultava innòcua, perquè venia acompanyada de la mesura que contemplava l’exempció de l’IRPF fins a la quantitat anual en la qual es transformés l’SMI. Per exemple, l’any anterior, quan en elevar-se l’SMI a 1.134 euros mensuals, es va modificar al seu torn la quantitat mínima exempta de tributar IRPF, que ascendia a la mateixa xifra (15.876 euros anuals).

No obstant això, aquest últim fet no s’ha produït, de manera que sí que haurà de pagar-se IRPF d’aquests 700 euros.

És important destacar que és la primera vegada en la història en la qual la pujada del SMI i la quantitat exempta de pagar IRPF no van a l’una; fet que ha despertat reticències i hostilitats entre els socis de govern, que malgrat tenir el mateix objectiu de mantenir la referència del SMI en el 60% del salari mig net, un objectiu de la Carta Social Europea, han trobat discrepàncies en el camí.

Cal posar en relleu la qüestió de l’impacte que aquesta decisió tindrà en les empreses i en els particulars i les conseqüències per a cadascun, atès que en aquesta mena de decisions d’índole política subjeuen molts interessos i repercuteixen en els àmbits econòmic i laboral, provocant un impacte en el teixit empresarial.

D’aquesta pujada es veuen beneficiades principalment les arques de l’Estat, ja que recaptaran un 42,85%, per la qual cosa al final l’únic que s’enriqueix amb això és el govern, amb més imposats.

 

Continuarem sent diferents. Sempre assessorem amb la toga posada.