DIMISSIÓ / ABANDONAMENT DEL LLOC DE TREBALL.
CONSEQÜÈNCIES PER A LA PERSONA TREBALLADORA I PER L’EMPRESARI
La persona treballadora pot finalitzar la relació laboral en qualsevol moment sense al·legar cap motiu, però aquesta extinció, si no es comunicada de forma clara, pot portar a l’empresa a cursar la baixa voluntària de la persona treballadora, sense prendre les precaucions necessàries.
La qüestió és: si una persona treballadora no compareix a la feina, què hem de fer?
No ens referim a la típica absència imprevista que s’aclareix ràpidament, sinó a aquelles situacions on la persona treballadora “desapareix de mapa sense deixar rastre” després d’una malaltia, unes vacances, una excedència voluntària, una discussió o discrepància per diferents motius, etc.
Us exposarem diverses situacions e intentarem precisar quan es considera abandonament del lloc de treball i quan no, doncs segons sigui una o altra, la solució jurídica és radicalment oposada. I és que de vegades, la mateixa persona treballadora és la que provoca aquesta situació perquè l’empresa tramiti la baixa voluntària que, en molts casos, acaba convertint-se en un acomiadament improcedent i per tant en una baixa indemnitzada.
Perquè l’abandó del lloc de treball sigui considerat com a baixa voluntària, ha de constar clarament la voluntat extintiva de la persona treballadora i l’empresa l’ha de poder PROVAR.
Així:
- NO hi ha abandonament del lloc de treball:
- Quan la persona treballadora es demora en incorporar-se a la feina després de l’alta mèdica d’una llarga d’incapacitat temporal, si la tardança es deu al fet que la documentació rebuda per ell, no aclareix la data d’incorporació. Sobre el tema de les baixes / altes mèdiques s’ha de ser molt caut, perquè acostumen a ser font de conflictes.
- Que la persona treballadora realitzi, durant el temps en què té suspès el contracte per autorització administrativa, una altra activitat laboral temporal, ja que això no demostra la voluntat de la persona treballadora de donar per acabada la relació laboral fixa. Un exemple d’això seria treballar amb un contracte temporal, mentre dura un ERTO derivat de Covid.
- Realitzar treballs en empresa similar en situació d’excedència voluntària.
- Quan les faltes d’assistència eren per gaudir de vacances assignades mesos abans i el canvi de dates no es prova per l’empresa.
- Quan informa a l’empresa, en tot moment, del motiu de la seva absència.
- SI es considera que hi ha abandonament del lloc de treball:
- Quan s’acull a l’excedència voluntària sense consentiment exprés de l’empresa.
- Gaudeix vacances que havien estat denegades o que va perllongar sense autorització de l’empresa o que va fixar unilateralment la persona treballadora.
- No acudeix a treballar al·legant que està malalt, encara que no presenta cap comunicat de baixa ni contesta a cap dels requeriments empresarials.
- No es reincorpora a l’empresa, per exemple, després de la seva alta mèdica, fins i tot en el cas d’haver reclamat en via administrativa per la denegació d’incapacitat permanent.
- Després de gaudir d’un permís per malaltia de familiar, tot i els requeriments de l’empresa.
- També després de finalitzar l’excedència voluntària o qualsevol altra situació de suspensió de contracte.
- S’absenta durant diverses setmanes, sense justificar les absències i sense contestar als requeriments de l’empresa, tan telefònics com per burofax.
Aquests són només alguns exemples que poden sorgir, encara que la casuística no està tancada. Per això és important identificar la situació de manera clara i actuar en conseqüència. No hi ha un formulari legal per a aquest tipus de situacions en què s’estila copiar / enganxar i tampoc funcionen les cerques a Google.
Només un VESTIT A MIDA després de les indagacions i valoracions jurídiques de l’assumpte plantejat, ens donarà la força legal per defensar l’acció que es decideixi.
Sempre assessorem amb la toga posada.
Continuarem sent diferents
