Fem servir clàusules contractuals?
En general, els contractes de treball es celebren seguint un model genèric on únicament es concreten les dades personals i poc més. És una llàstima que les empreses, per desconeixement o per simplificar, no facin ús de les possibilitats jurídiques que permeten ajustar la prestació laboral a la realitat del lloc a cobrir. Hi ha clàusules que ens ajuden a adaptar situacions concretes i condicions particulars, especialment en llocs de responsabilitat, que poden ajudar a clarificar la relació que ens interessa regular personalment. Hem de saber com utilitzar-les.
És per això que us volem informar de les diverses possibilitats i de com poden ser incloses en els contractes de treball perquè puguin utilitzar-se en cas necessari i que es puguin aplicar correctament, i donat el cas executar-les.
El nostra anàlisi estudiarà els quatre tipus de pactes més representatius:
1.- PACTE DE NO COMPETÈNCIA POST CONTRACTUAL
2.- PACTE DE PLENA DEDICACIÓ
3.- PACTE DE PERMANENCIA EN L’EMPRESA
4.- INVENCIONS LABORALS
1.- PACTE DE NO COMPETÈNCIA POST CONTRACTUAL després de l’extinció del contracte de treball (ET. art.21.2)
Característiques:
a) Es pot celebrar com un pacte individual entre les parts, en qualsevol moment en la relació laboral.
b) L’empresa ha de tenir i acreditar un efectiu interès industrial o comercial que justifiqui la celebració del pacte.
c) L’empresari ha de retribuir a la persona treballadora amb una compensació econòmica adequada, concreta i proporcionada, que no té una naturalesa salarial, sinó indemnitzatòria, doncs no retribueix una prestació de serveis i perquè es pugui activar, s’han de donar els supòsits previstos en la mateixa.
d) El pacte no pot tenir una durada de més de dos anys per a tècnics i de més de sis mesos per a la resta de les persones treballadores.
e) El pacte segueix sent vàlid, encara que el contracte s’extingeixi per voluntat de la persona treballadora durant el període de prova.
Efectes:
Són d’obligat compliment durant tota la seva vigència.
Conseqüències de l’incompliment:
– Incompliment del treballador:
Restitució a l’empresari de la indemnització rebuda, sempre que es demostri la realitat i l’import dels danys, així com la seva relació causal amb la conducta de la persona treballadora i és una acció que prescriu a l’any des de que es produeix l’incompliment post contractual i l’empresari n’és coneixedor.
– Incompliment per part de l’empresari:
El Pacte perd automàticament la seva efectivitat, la persona treballadora recupera tota la seva llibertat professional.
2-PACTE DE PLENA DEDICACIÓ (ET. art.21.3)
És aquell en virtut del qual una persona treballadora s’obliga a prestar els seus serveis en exclusiva a un sol empresari mitjançant una compensació econòmica, en detriment del seu dret a la pluriocupació (treballar en diferents empreses simultàniament).
Característiques:
a) L’import a percebre per la persona treballadora com a contraprestació es considera contingut essencial de l’acord.
b) És una clàusula consubstancial del contracte de treball, de manera que res impedeix que la persona treballadora dimiteixi extingint la relació laboral (ET. 49.1.d) sempre que s’avisi per escrit amb 30 dies d’antelació.
c) La rescissió de l’acord per part de la persona treballadora determina la pèrdua de la compensació econòmica o altres drets vinculats a la plena dedicació.
d) L’empresari també té la possibilitat de rescindir el pacte quan ja no estigui interessat en mantenir-lo, doncs pot ser classificat com un canvi substancial en les condicions de treball.
e) La redacció és disjuntiva (Et art.21) i per tant, la prohibició de treballar per a un altre existeix si aquell treball implica concurrència deslleial.
3.- PACTE DE PERMANENCIA EN L’EMPRESA (ET art. 21.4)
És un pacte pel qual la persona treballadora assumeix l’obligació de treballar per a un empresari durant un període de temps, per iniciar un projecte determinat o per dur a terme un treball específic, quan aquest hagi rebut una especialització professional a càrrec de l’empresari amb aquest propòsit.
Característiques:
a) El concepte d’especialització professional va més enllà del dret de cada persona treballadora a la formació professional i és que l’empresa demostri que la formació proporcionada a la persona treballadora ha suposat en realitat una autèntica especialització professional, que es tradueix en un guany de qualificació enfront del que habitualment correspon a la funció del treball contractat, permetent a qui la rebut, més facilitats de col·locació en un futur.
b) S’ha de diferenciar entre rebre formació i rebre especialització, doncs el cost d’aquest pacte ha de tenir la seva causa en un plus formatiu. Per tant, quan l’empresa imparteix formació de manera genèrica i indiscriminada a totes les persones treballadores, no es pot considerar eficaç el pacte de permanència subscrit mitjançant una clàusula annexa en els contractes de treball. Expressament es senyala que aquesta especialització ha de dirigir-se a posar en funcionament projectes determinats i ha de existir proporcionalitat o equilibri de interessos per justificar la renuncia de la persona treballadora al seu dret de dimitir ja que en cas contrari, la clàusula pot ser declarada nul·la per abusiva. Justificada la limitació a la llibertat de dimitir de la persona treballadora, si es produís, la persona treballadora hauria de tornar a l’empresa les despeses generades per l’especialització professional rebuda.
c) Amb el pacte de permanència esdevé ineficaç el període de prova.
Requisits
a) És un Pacte individual entre la persona treballadora i l’empresari, estipulat en el moment de celebració del contracte o en posterioritat.
b) Necessàriament ha de ser
c) S’exigeix que la especialització professional que rep o ha de rebre la persona treballadora, sigui a càrrec de l’empresa.
d) La seva durada màxima és de dos anys.
e) La seva finalitat ha de ser posar en marxa projectes concrets o realitzar treballs específics.
f) La rescissió del vincle laboral per part de la persona treballadora abans del termini pactat, genera per a l’empresari, el dret a una indemnització per danys i perjudicis.
4.- INVENCIONS LABORALS (L 24/2015 art.15 al 21; RD 316/2017)
La llei considera invenció aquella que pot ser objecte de patent d’invenció. En aquest concepte s’ha d’afegir la qualificació de “laboral”, per realitzar-se com a conseqüència directa de la prestació de serveis a una empresa a la qual s’està vinculat per una relació de laboral.
El principi general de la titularitat de les patents, és que pertany a l’ inventor.
Classes
a) Invencions de servei (L 24/2015 art.15.1)
Són les invencions objecte del contracte de treball. És a dir, quan el contracte de treball expressa o implícitament, regula l’activitat investigadora com a contingut primordial de la prestació de la persona treballadora. Les invencions de servei pertanyen a l’empresari. L’autor de la invenció, la persona treballadora, només té dret a una remuneració suplementària, quan la seva aportació personal a la invenció i la importància de la mateixa per a l’empresa, excedeixin de manera evident el contingut del contracte o de la relació de laboral.
b) Explotació e invencions mixtes (L 24/2015 art. 17)
Es produeixen quan una persona treballadora que, tot i no haver estat contractat per realitzar una activitat de recerca, realitza una invenció relacionada amb la seva activitat a l’empresa. A més, s’exigeix que en la seva obtenció hagin influït predominantment coneixements adquirits dins l’empresa o la utilització de mitjans proporcionats per la mateixa.
De la combinació de tots dos interessos, empresarials i de la persona treballadora, resulta el règim jurídic d’aquestes invencions, ja que l’empresari té dret, bé assumir la titularitat, bé a reservar-se un dret d’utilització de la mateixa. Per la seva banda, la persona treballadora, en tot cas, té dret a una compensació econòmica justa, la quantia es fixa en l’atenció a la importància industrial i comercial de l’invent, tenint en compte el valor dels mitjans o coneixements facilitats per l’empresa i la aportació pròpia de la persona treballadora.
Deures de les parts
1.- Deure d’informació de la persona treballadora a l’empresari en el cas d’una invenció no lliure.
2.- La comunicació ha de ser necessàriament per escrit i ha de contenir totes les dades i informes necessaris per a possibilitar l’exercici dels drets d’aplicació de patent o de l’explotació de la invenció. Aquestes dades estan contingudes en el Reglament de patents (RD316 / 2017). La persona treballadora ha de realitzar aquesta comunicació en el termini d’un mes des de la data en què es va completar la invenció. L’incompliment d’aquesta obligació comporta la pèrdua dels drets a la invenció.
3.- Després de la notificació, l’empresari té un termini de tres mesos per exercir els seus drets, passat aquest termini s’ha d’entendre que la persona treballadora conserva els seus drets a la màxima extensió de la invenció si aquesta és mixta. La persona treballadora podrà presentar la sol·licitud de patent a nom i per compte de l’empresari, si aquest, havent Informat a l’empleat de la seva voluntat d’assumir la titularitat de la invenció, no presenta la sol·licitud de propietat industrial dintre d’un termini addicional raonable acordat prèviament per ambdues parts.
4.- Si la invenció és de servei, l’empresari té dret a patentar la invenció sense límit de temps sempre que provi que la propietat li pertany en virtut del contracte.
5.- Les millores tècniques no patentables obtingudes per la persona treballadora en el desenvolupament de la seva activitat laboral que mitjançant la seva explotació com secret industrial, ofereixen a l’empresari una posició avantatjosa similar a la obtinguda a partir d’un dret de propietat industrial, li dona dret a reclamar a l’empresari una compensació raonable fixada d’acord amb els criteris establerts per a les Invencions patentables tan aviat com l’empresari exploti la proposta.
6.- Deure de col·laboració entre l’empresari i la persona treballadora en la mesura necessària per a l’efectivitat dels drets que es derivin de les invencions realitzades, que pertanyin a l’empresari, o que l’empresari pugui assumir la titularitat , o reservar-se el dret d’ús.
Sempre assessorem amb la TOGA POSADA.
No dubtis a consultar-nos per obtenir més informació.
