El futur ja és present: Intel·ligència Artificial
Un amic nostre, enginyer de telecomunicacions, en una visita al nostre despatx per informar-nos sobre les connotacions legals i generals de la IA, va concloure amb una afirmació inquietant: “Cap invent en tota la història de la humanitat, serà comparable a la Intel·ligència Artificial”.
La curiositat ens va portar a moure’ns per internet als efectes de saber més informació sobre aquest tema i no deixa de sorprendre’ns comentaris com:
“Si hagués d’endevinar quina és l’amenaça més gran per a la nostra existència, probablement serà aquesta“, va assegurar l’octubre passat el fundador de Tesla, Elon Musk.
Hawking: “La intel·ligència artificial podria significar la fi de la raça humana. El risc consisteix llavors que els equips desenvolupin intel·ligència pròpia i prenguin el relleu“, assenyala Hawking que conclou: “Els éssers humans, que estan limitats per una evolució biològica lenta, no podrien competir i serien reemplaçats“.
La intel·ligència artificial no hi ha dubte, ha multiplicat la capacitat dels grups de recerca per analitzar dades, identificar patrons i desenvolupar innovacions a una escala i velocitat inimaginables. A tall d’exemple, els traductors automàtics, la conducció autònoma als Tesla o Google Lens, que utilitza el visor de la càmera dels smartphones per ser capaç d’identificar tota mena d’imatges i oferir informació rellevant al respecte.
El 2025 es preveu que explotarà l’ús d’IA. Un dels desafiaments que es presenta és fins a quin punt els humans poden arribar a dependre del judici dels sistemes d’IA.
Alguns models han mostrat una tendència a defensar amb tota confiança informació falsa, un fenomen conegut com a “al·lucinació” de la IA. Un exemple d’això ho seria el recent vídeo de la princesa Kate Middleton anunciant que pateix càncer i que molts ja afirmen que s’ha realitzat amb IA i el seu contingut visual no és real.
La IA no només pensa i aprèn ràpidament: ara també parla com nosaltres.
No està clar si la IA evolucionarà fins al punt de poder considerar-se realment sensible, però si ja pot replicar la parla humana, podria ser difícil notar la diferència.
Els pioners de la IA van signar una declaració en la qual demanaven que es fixés com a prioritat mundial la mitigació del risc “d’extinció” a causa de la IA. Amb això, equiparen el risc de la IA al de les pandèmies i les guerres nuclears.
Aquest passat mes de febrer, després de l’aprovació dels 27 estats de la Unió Europea, es va donar llum verda a la qual serà LA PRIMERA LLEI SOBRE INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL a escala mundial, amb la qual es marcarà un abans i un després en l’aplicació d’aquesta tecnologia a Europa.
La Llei d’IA és el primer marc jurídic sobre IA, que aborda els seus riscos i posiciona Europa per exercir un paper de lideratge a escala mundial.
L’objectiu d’aquesta llei és que tots els sistemes d’IA considerats una clara amenaça per a la seguretat, els mitjans de vida i els drets de les persones, seran prohibits.
Es classificarà la IA per nivells de risc.
Llista de pros i contres sobre l’impacte de la Intel·ligència Artificial en el sistema jurídic espanyol, seguint els paràmetres que ha de marcar la nova llei europea.
Pros:
- Accés a la justícia: El bon ús de la IA pot ajudar a reduir les barreres d’accés a la justícia en oferir eines d’assistència legal virtual.
- Millora en la presa de decisions: Els algoritmes d’IA poden analitzar grans quantitats de dades legals i jurisprudència per proporcionar anàlisis predictives i recomanacions fonamentades, la qual cosa podria millorar la qualitat de les decisions judicials.
- Eficiència en la gestió judicial: La implementació de sistemes d’IA pot agilitar els processos judicials, reduint els temps d’espera i augmentant l’eficiència en l’administració de justícia.
- Detecció d’anomalies: Els sistemes d’IA poden identificar patrons i anomalies en grans volums de dades legals, ajudant en la detecció de fraus, delictes financers i altres comportaments il·lícits.
Contres:
- Pèrdua d’ocupacions: L’automatització impulsada per la IA podria resultar en la pèrdua d’ocupacions en el sector legal, especialment en tasques rutinàries com la revisió de documents i la preparació de casos, ja que les facilitats que implementa aquesta tecnologia poden dur a no necessitar algú per dur-les a terme.
- Desigualtat d’accés: Fer ús de la IA no ha de poder ser per a tothom, ja que aquesta implementació pot ampliar la bretxa digital i agreujar la desigualtat d’accés a la justícia per a aquells que no tenen accés a la tecnologia o no poden utilitzar-la eficaçment.
- Coneixement “tòxic” de la llei: L’ús d’una tecnologia que aporta infinita informació, pot ser més perjudicial que beneficiós, ja que algú que no coneix dels marcs legals, fent ús de la IA pot arribar a molta informació, la qual no estarà contrastada ni actualitzada per un especialista, cosa que a la llarga pot ser pitjor, perquè el dret és un sistema dinàmic i en constant moviment.
- Privacitat i protecció de dades: Com bé hem remarcat la intel·ligència artificial és un mar de dubtes, i l’ús de la mateixa requereix l’accés a grans quantitats de dades per funcionar correctament, cosa que planteja preocupacions sobre la privacitat i la protecció de dades personals en el context legal, així com genera desconfiança a causa de la seva falta de transparència.
- Biaixos algorítmics: Els algoritmes d’IA poden estar esbiaixats per les dades utilitzades per entrenar-les, cosa que podria perpetuar prejudicis i discriminacions existents en el sistema legal espanyol.
Sempre assessorem amb la toga posada
Continuem sent diferents
Bonastre-Carreres Advocats laboralistes
