Responsabilitat de les empreses en els accidents laborals, fins on arriba?
La recent sentència Núm. 2093/2022 del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, ha dictat una decisió que qüestiona el poder disciplinari de l’empresari respecte a l’ús de les persones treballadores dels EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL.
Això ens porta a plantejar-nos la següent qüestió:
La Llei no només aplica la responsabilitat en relació amb els accidents de treball a l’empresari, sinó també a les persones treballadores, l’apartat 3 de l’article 29 LRPL disposa clarament que, l’incompliment pels treballadors de les obligacions en matèria de prevenció de riscos tindrà la consideració d’incompliment laboral als efectes previstos a l’article 58.1 ET.
Per tant, és lògic pensar que SI la persona treballadora fa cas omís sobre les obligacions implantades en matèria de PRL per l’empresari i és acomiadat per això, ¿es pronunciaria el jutge a favor de l’empresa per l’incompliment per part de la persona treballadora?
Analitzem la sentència referida; l’empleat prestava els seus serveis a una empresa treballant en la instal·lació d’equips d’energia solar. El treballador va rebre els equips de protecció individual per a l’acompliment de les seves funcions i se’l va formar en matèria de prevenció de riscos laborals.
L’empresa va sancionar el treballador per l’incompliment de l’article 29 de LPRL en posar en risc la seva seguretat i salut en estar treballant a més de 2 metres d’altura i no utilitzar casc, ni arnès, ni ancoratge als eixos de seguretat, ni tampoc utilitzar la línia de vida vertical. Posteriorment, el treballador es va reiterar en la conducta i l’empresa va procedir a acomiadar-lo al·legant els fets com a faltes molt greus i reincidència.
Finalment, la Sala del TSJ d’Andalusia va considerar l’acomiadament com una sanció inapropiada a l’efecte, ja que entén que perquè aquests fets puguin considerar-se com a faltes greus, i per això, procedir a un acomiadament disciplinari PROCEDENT, es requereix la comissió d’un accident de treball.
En conclusió, el TSJ es remet al Conveni Col·lectiu al qual es trobava adherit l’empresa estimant que és conditio sine qua non que ES PRODUEIXI UN ACCIDENT LABORAL per poder considerar els fets ocorreguts com a faltes greus.
En conclusió, i seguint la línia de la recent jurisprudència, ens preguntem, com es pot l’empresa veure’s recolzada per la Llei quan aquesta mateixa donarà suport prioritàriament a la persona treballadora, en casos com aquest?
D’aquesta manera, no es pot negar, que la tendència a favor de les persones treballadores s’accentua després d’aquesta sentència.
Per tant, només ens queda una opció com a empresa, ASSEGURAR-NOS que s’apliquen totes les mesures necessàries entre les quals trobem la formació i informació, així com la provisió a les persones treballadores de tots els EPIS i contactar amb el nostre despatx d’advocats laboralistes, per definir l’acció més recomanable a seguir en funció del cas concret.
Sempre assessorem amb la toga posada.
Continuarem sent diferents.
