Registre de la jornada: de la teoria a la práctica.
L’aplicació de la normativa referent al registre de jornada en aplicació del Reial Decret Llei 8/2019, i d’aplicació obligatòria des del 13 de maig de 2019, està generant nombrosos dubtes en el dia a dia, tant a les empreses com els treballadors.
És clarificadora la recent SENTENCIA AUDIENCIA NACIONAL del 10 de desembre de 2019, on es dona resposta a diferents situacions que pot generar el registre de jornada com:
1.-VIATGES: quan no es torna a l’oficina, com és freqüent en els comercials que tinguin relació amb els clients o que supervisin instal·lacions, etc., l’empresa pot comptabilitzar com a treball efectiu les pròpies hores de treball i per tant no es comptabilitzarà com era habitual abans, el temps de viatge més el temps efectiu d’atenció al client.
El temps que triga un comercial en desplaçar-se des de la localitat al domicili o al seu centre de treball es pot considerar com a temps de treball, però és molt diferent si ha de passar la nit en el lloc on es trobi, en aquests casos, el comercial ha de planificar la seva jornada per no excedir-se de la jornada ordinària normal, i si finalitza aquesta fora del seu domicili, haurà de passar la nit al lloc on es trobi, si així ho disposa l’empresa, entenent-se com a funció directiva de l’empresari.
2.-PROLONGACIÓ DE LA JORNADA/HORES EXTRES l’empresa pot supeditar que hagi de ser formalment autoritzada pel responsable del treballador, mitjançant petició amb suficient d’antelació i, en conseqüència, que estigui condicionat la consideració o no d’hores extraordinàries i la consideració o no de la prolongació de la jornada a l’existència d’autorització prèvia.
És a dir, es considera que l’execució d’hores extraordinàries està supeditada a l’acord entre l’empresari i el treballador, no a la sola voluntat d’aquest últim.
3.-DESCANSOS VARIS (SORTIR A FUMAR, PRENDRE UN CAFÈ, ETC.) basant-se en un escenari que abans no es registrava ni es comptava com a temps de descans o de no treball, les incidències com sortir un moment a fumar, prendre un cafè, de nou l’empresa pot regular i establir unilateralment nous “horaris no laborals” que fins ara eren temps inclosos en la jornada laboral.
“Resulta decisiu que concorri una voluntat de l’empresa d’incorporar la condició al nexe contractual, sense que n’hi hagi prou amb la simple repetició en el temps, ja que lo decisiu és que no es tracti d’una mera liberalitat o tolerància de l’empresari, sinó d’aquella voluntat d’atribuir un dret al treballador. “
Aquestes mesures serien considerades com a simples poders de control i vigilància empresarials i, per tant aplicables, tot i que abans d’aquesta normativa, la majoria dels treballadors gaudien d’una total flexibilitat horària, de manera que planificaven les seves hores lliurement, sent prova d’això que no sol·licitaven cap permís retribuït, però aquesta situació prèvia no es considera una condició més beneficiosa i, per tant, podria ser modificada, sempre que aquests canvis s’implementin d’acord amb la normativa vigent, per aquest motiu és necessari un estudi particular de cada situació, per assessorar les mesures a adoptar.
Sempre assessorem amb la TOGA POSADA.
No dubtis a consultar-nos per obtenir més informació.
