Reduir la jornada laboral… ¿solució o problema?
El passat 22 de setembre el parlament grec va aprovar la nova llei laboral que permet a les empreses imposar un sisè dia laboral, i variar els horaris dels empleats per a adaptar-los a les necessitats de producció.
L’argument del ministre de treball, Adonis Georgiadis és que aquesta llei flexibilitza l’horari per a reduir les hores extraordinàries no declarades. Aquí ho deixem…
A Espanya, en canvi, anem per un camí completament contrari. En els últims dies és molt probable que hagis sentit parlar sobre la reducció de la jornada laboral que planteja, el que sembla que serà, el nou govern d’Espanya, concretament la líder del partit Sumar, Yolanda Díaz, la qual cosa considera una de les peces centrals de les seves propostes electorals davant la nova legislatura de Pedro Sánchez.
La idea de tenir més temps lliure sona meravellosa, veritat? No obstant això, com a experts en dret laboral, és fonamental analitzar com això podria afectar les empreses al nostre país.
La proposta planteja reduir gradualment la jornada laboral, des de les actuals 40 hores setmanals fins a un màxim de 32 hores a la setmana en el futur, començant ja en 2024 establint el topall màxim en 37,5 hores setmanals. Tot això sense retallar els salaris dels treballadors.
A primera vista, això podria ser beneficiós per als empleats, però comporta UN MAJOR COST PER A LES EMPRESES perquè se suposa que el salari es mantindrà. I això, perquè ho ha d’assumir les empreses?
La reducció de la jornada laboral afectarà la productivitat de les empreses si no es planifica acuradament. En un món altament competitiu, l’eficiència i la productivitat són essencials per a la supervivència de les empreses. Reduir les hores de treball sense una estratègia sòlida podria portar a una disminució en la producció, la qual cosa, al seu torn, podria afectar l’economia del país.
A més, aquesta proposta implica un augment en els costos laborals per a les empreses, ja que amb ella no es busca que les empreses produeixin menys hores, sinó que aquelles que no queden cobertes a causa de la reducció, siguin dutes a terme per nous treballadors, amb el que comportarà a la contractació de més personal, i per tant, mes despesa en aquest àmbit. Això podria posar en perill la sostenibilitat i la competitivitat de les empreses espanyoles.
I si parlem de competitivitat, no podem oblidar la que es viu en els mercats internacionals. Si les empreses espanyoles treballen menys hores en comparació amb els seus competidors estrangers, podrien quedar-se enrere en termes de productivitat i capacitat de complir amb les comandes internacionals.
A més de la gestió d’un major nombre d’empleats, el que podria generar dificultats i al mateix temps, portar a problemes de coordinació i supervisió.
Front això, els lideris de la proposta al·leguen que l’actual taxa de productivitat per hora treballada està molt per sota de la mitjana dels altres països de la UE i que, en resum, a Espanya es treballa moltes hores, però sense ser del tot productives.
Així doncs, veuen com a solució, des del punt de vista del treballador, treballar menys, però de forma mes efectiva, i des del punt de vista de les empreses, que continuïn produint en la mateixa línia d’hores, però amb mes treballadors. Llavors, solucionarà els problemes de productivitat, o simplement suposarà un nou trencaclosques per a les empreses?
A Bonastre – Carreras continuarem estudiant la qüestió amb la finalitat de continuar sent d’ajuda per a totes les nostres empreses.
Sempre assessorem amb la toga posada
Continuarem sent diferents.
